EL MEU NORAI

És fa lent el camí de tornada,

Duc els flocs del llagut fets malbé,

sense arjau I amb la vela esquinçada,

malmenat i romput el bauprès.

El mal temps no coneix cap bracera.

No ha estat fàcil singlar cap a port.

Les onades allarguen l’espera,

Les tempestes no saben d’amors.

Just quan l’ànima ja s’ofegava,

has estat el norai del meu cor.

T’he somiat, t’he somiat en la calma.

T’he enyorat, t’he enyorat en el grop.

Just quan l’ànima ja s’ofegava,

has estat el norai del meu cor.

T’he desitjat en tempesta

i t’abraçaré en el port.

I ara que la gropada s’allunya

i que el vent ja no bufa tan fort,

el llagut resta ferm, no s’atura,

esvinçat però singlant cap a port.

Arribant buscaré ta mirada,

el teu bes i la teva dolçor,

i el caliu de la teva abraçada.

Has estat el norai el meu cor.

Just quan l’ànima ja s’ofegava,

has estat el norai del meu cor.

T’he somiat, t’he somiat en la calma.

T’he enyorat, t’he enyorat en el grop.

Just quan l’ànima ja s’ofegava,

has estat el norai del meu cor.

T’he desitjat en tempesta

i t’abraçaré en el port

Lletra: Carles Casanovas

Música: Antoni Mas     
CD: A Mar Oberta,grup Port Bo,2012

 

Una nova havanera romàntica d'aquest 2012,El Meu Norai.
El meu gust per les havaneres romàntiques es ben conegut pels amants de les havaneres-cançó marinera i seguidors del meu blog, Les Havaneres Romàntiques i aquesta nova d'en Carles Casanovas i l'Antoni Mas acompleix tots els meus desitjos de lletra poètica amarada de sentiment i de melodia nostàlgica.

Aquesta havanera  amb una remarcable càrrega emotiva, profunda i anhelant, a l'hora que dolça i apassionada,segueix la linia dels poemes musicats del seu autor,Carles Casanovas: precioses metàfores i personificacions que ens presenten vívides imatges per expressar tot un món de sentiments d'amor,tristesa,nostàlgia,passió,anhel,força...

En la mateixa línia de la seva anterior  havanera romàntica Pensaments,(arxiu del blog,març 2011): -"Seràs un far en la distància...recer calent en temps de grop"-,la lletra de El Meu Norai ens parla del desig,de l'anhel de caliu,de protecció en moments quan la vida no ens és fàcil,quan: 
-"És fa lent el camí de tornada"- i  -"No ha estat fàcil singlar cap a port.Les onades allarguen l’espera,Les tempestes no saben d’amors."-...

és en aquests moments quan l'amistat i l'amor ens dóna pau després del temporal i el llarg camí i ens envolcalla d'aquella dolçor i caliu que calma l'ànima,foragitant les angoixes i ens fa sentir a casa un altre cop...o a port com diu l'autor:

-"T’he somiat, t’he somiat en la calma.

T’he enyorat, t’he enyorat en el grop.

Just quan l’ànima ja s’ofegava,

has estat el norai del meu cor.

T’he desitjat en tempesta

i t’abraçaré en el port"-

Una lletra molt bella i poètica per tots els que creiem en l'amor tal com el descriu el poema i també estimem el mar i el seu entorn encisador de vents,ports,barques,norais,fars...

Amor,mar i vida en el mar units en una preciosa havanera,que és un esplèndid exemple més de la riquesa de l'havanera catalana actual que desitjo donar a conèixer a través del meu blog.

Una nova obra mestre de l'havanera romàntica que desitjo us desvetlli estimació i gust per aquest meravellós estil musical.

Anna Maria Esther

...El mal temps no coneix cap bracera.

No ha estat fàcil singlar cap a port.

Les onades allarguen l’espera,

                                Les tempestes no saben d’amors. ..        

...Arribant buscaré ta mirada,

el teu bes i la teva dolçor,

i el caliu de la teva abraçada.

Has estat el norai el meu cor...

Na Nena "Tornada a Menorca"

Jo voldria tornar a Menorca, sa blanca Menorca, 
i tornar a sentir sa cançó de sa mar i des vent, 
veure de nou com es sol tan brillant i tan càlid, 
damunt ses aigües tranquil·les es mor dolçament. 

Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca, 
i tenir-te entre es braços, sentir com batega es teu cor, 
veure es teus ulls lluminosos humits d'enyorança, 
ses teves mans delicades i es teus cabells d'or. 

Serà una nit, serà una nit, plena de llum d'il·lusió. 
Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció. 
I quan senti, que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument, 
sentiré dins des cor sa paraula de sa mar i des vent. 


Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca, 
i tenir-te entre es braços, sentir com batega es teu cor, 
veure es teus ulls lluminosos humits d'enyorança, 
ses teves mans delicades i es teus cabells d'or. 

Serà una nit, serà una nit, plena de llum d'il·lusió. 
Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció. 
I quan senti, que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument, 
sentiré dins des cor sa paraula de sa mar i des vent. 

I quan senti, que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument, 
sentiré dins des cor sa paraula de sa mar i des vent. 

De sa mar... i des vent...

                                         LLetra: Gumersind Riera
                                                        Música:Ortega Monasterio                                

...veure es teus lluminosos humits d'enyorança,ses teves mans delicades i es teus cabells d'or...




Na Nena o Tornada a Menorca és una de les més precioses havaneres romàntiques i una esplèndida mostra de tota la riquesa poètica de de l'havanera catalana contemporanea.


Na Nena, per què està dedicada a una noia anomenada Magdalena i Nena és el nom carinyós per ella i Tornada a Menorca per què el poeta ens parla de quan torni a Menorca  a trobar-se amb la seva estimada...una Menorca tan seva i estimada com na Nena.


El que primer s'ens presenta com un desig de tornar a la illa blanca i enyorada cantant la seva bellesa i d'estar a prop de la seva enamorada na Nena,ben aviat es transforma en una clara certesa del moment màgic del retrobament tan anhelat...una nit, ens diu el poeta, on les llàgrimes d'emoció de na Nena i la seva veu portaran al cor del seu enamorat la paraula de la mar i del vent...

"... I quan senti que tu em ralles,que tu em ralles molt suaument,sentiré dins des cor sa paraula de la mar i des vent..."

Una meravellosa comparació que és l'expressió d'un  sentiment profund que fa trascendir el seu amor lligant-lo a dos realitats de la natura i  donant-lis vida...la mar i el vent que li parlen en la seva remor i el seu moviment tan dolçament com la  seva estimada.


Na Nena és poesia: "... tornar a sentir sa cançó de sa mar i des vent, veure de nou com es sol tan brillant i tan càlid,damunt ses aigues tranquil.les es mor dolçament" 

és   delicadesa d'imatges en la descripció de l'estimada: "...veure es teus ulls lluminosos humits d'enyorança, ses teves mans delicades i es teus cabells d'or..." 

i és tendresa i amor:".. tenir-te entre els braços, sentir com batega es teu cor...

                                                

Una meravella de lletra envolcallada per una melodia meravellosa tan dolça i suau que ens fa venir tota la nostàlgia i tendresa que el poeta i el compositor tan esplèndidament van saber recrear.

Us la presento en la magnifica versió que en fa  el trio Arrels de Menorca.

Que us enamori!!!

Anna Maria Esther

                     

LUZ QUE BRILLAS

Luz que brillas en el cielo,

Oh luna clara y hermosa

Oh que noche silenciosa

tu mitigas,tu mitigas mi dolor

Anònima

Port Bo  Cd Barquejant,2004

(vegeu Discos i Llibres)

Luz que brillas,és una preciosa peça de vers curtet envolcallada en una melodia tan dolça i nostàlgica
com la seva lletra.
Es diu que els mariners i soldats que embarcaven a Cuba,se sentien més a prop de les persones que estimaven i que havien deixat a l'altre banda del mar,quan miraven la lluna,ja que tots la podien veure i era l´únic que en aquell moment els unia.
Aquells homes lluny de la llar enyorant persones i paisatges sentien tota la nostàlgia però a l'hora el recomfort de saber que  la lluna que brillava clara en el cel de la nit escoltava les seves pregaries i més intims anhels i els unia als de les persones estimades allà a la seva pàtria.


És un sentiment preciós pensar que veritablement tot el que hi ha al cel ens uneix quan estem lluny de casa o dels altres per què és el que tots podem veure només aixecant els ulls i deixant que tota la meravella que hi trobem aculli i reflectexi els nostres sentiments.


He triat l'esplèndida versió que en fa el grup Port Bo al seu treball Barquejant...envolcallada per la melodia de violí,el meu instrument musical preferit,Luz que brillas esdevé una peça única portant-nos tota la nostàlgia i bellesa d'aquesta 
preciosa cançó.
Anna Maria Esther.

Tamariu De l'horitzó la ratlla ben traçada, ja la teranyina daurada pel sol romp, que en terra és fosc, que encara és matinada, però a les Coves d'en Gispert ja hi neix el sol. Va a poc a poc, avança carregada, les gavines la segueixen amb gran vol, la mar està molt quieta i és gelada, l'aire marí ens promet un dia bo. A la platja l'he vist arribar i al silenci del matí d'estiu he sentit els mariners cantar una havanera a Tamariu. Quan neix el sol a Tamariu de l'Iris va prenen els colors, la gavina deixa són niu i la mimosa obre ses flors. La mar les roques va besant, el cor somnia un cant joliu, és aquell cant que surt del mar: que n'ets de bella Tamariu LLetra:Narcisa Oliver Música:Josep Bastons

                                                  Duet Arjau.  Cd,Cants de Cuba-Sons de Calella (2005)  (vegeu Discos i Llibres)                                                   

                             

                                                

Tamariu és una de les havaneres més dolces i belles dedicades a un indret i en aquest cas de la nostra Costa Brava;una de les cales més boniques del Baix Empordà.

Un preciós poema envolcallat per una melodia serena,que ens fa somniar en uns moments idil.lics prop del mar;

el mati fresc d'estiu ,el vol de les gavines,les barquetes lliscant pel blau brillant i la bellesa de les flors mentre el sol es lleva i omple la cala de color i vida. 

Quan escoltem Tamariu ens arriben records dels dies de sol i blau mar de l'estiu deixant-nos un sentiment de placidesa i de que tot està bé.

Color,llum,poesia i bellesa en una de les havaneres més dolces i agradables d'escoltar.

Us la presento en una de les versions que més m'agraden..la del duet Arjau,dues vues i una guitarra en una interpretació magnífica.

Desitjo que us agradi.

Anna Maria Esther

                                                                                                                    

                             ....la gavina deixa son niu i la mimosa obre ses flors...

                                    .....a la platja l'he vist arribar en el silenci del mati d'estiu...

                                                                                                 

              Gelosa d'una gavina

          Un pescador es va endinsant envers la mar

          que fa estona somrient l’està esperant

          i el reb amb el bes de l’ona.

          El pescador sospirant reb la besada

          de l’ona i com ho fa tot amant

          als seus braços s’abandona.

          La mar bressola la barca mentre

          que el vell pescador d’ella la vista

          no aparta doncs ella és el seu amor.

           Per contemplar una gavina

           del mar els ulls apartà.

           La mar que és mansa i divina

           de sobta s’esvalotà.

           Furiosa es frisa al moment

           creu que l’amant no l’estima...

           mes la gavina somrient li diu;

           “és a tu a qui estima”.  

  

Lletra i Música: Antònia Vilàs    

Interpretada pel grup Xarxa    

                                                   

                                                                                                    

     La mar bressola la barca mentre

          que el vell pescador d’ella la vista

          no aparta doncs ella és el seu amor.

 

 

  Gelosa d'una gavina és una de les més boniques i originals peces de l'havanera contemporània. Inexplicablement poc coneguda,com d'altres cançons meravelloses,aquest havanera lletra i música de l'Antònia Vilàs, em va enamorar només sentir-la. 

 L'Antònia Vilàs,ens ha regalat peces inoblidables com Mare vull ser pescador que segurament és la més coneguda però el seu gran talent es fa palès en havaneres tan precioses com El Cant del mar i Gelosa d'una gavina.

La melodia és suau i gronxadora com les que l'Antònia ens sol regalar,però és  la lletra d'aquest preciós poema el que ens captiva i ens mostra tota la força creativa de l'havanera catalana actual.

La personificació de la mar enamorada del pescador i engelosida d'una gavina,és un dels temes més originals en l'havanera,amb La Barca Abandonada,de Josep Maria Ministral,Ona de Carles Casanovas, La Barca Xica de Rafael LLop i Havanera del Port de Carles Pastor. Totes elles uneixen la sensibilitat poètica de les seves imatges a la notable originalitat del tema escollit que ens descobreix tota la màgia i imaginació d'aquests preciosos poemes musicats.


Des del començament al final,Gelosa d'una gavina,és un esclat de poesia,originalitat,sensibilitat i bellesa en cada un dels seus versos.Versos amarats de dolcesa,bellesa i la tendresa de l'imatge final,quan la gavina apaivaga el neguit de la mar engelosida.Un neguit  que sentim tan humà...dient-li : "és a tu a qui estima". 

  Meravellosa..una joia de l'havanera catalana.Gràcies Antònia.


Anna Maria Esther

                                                   Per contemplar una gavina

           del mar els ulls apartà.

           La mar que és mansa i divina

           de sobta s’esvalotà.

 

                      DES DEL LLAGUT

Des del llagut es veu el poble franc, 

ara que el sol hi bat de cara;

es veu el poble tot pintat de blanc, 

ara que sol no el desempara. 

I darrera el pujol fet de graons, 

vestit de vinya retallada i neta; 

el poble ran deblau, la vinya al fons 

i al cel un xiscle d'oreneta. 

Des del llagut es veu tot petitet; 

els mariners són com un cap d'agulla, 

la campana sospira molt baixet 

i cada cep sembla una fulla. 

Poble estirat a vora de la mar, 

o delicada ratlla fina, 

que te la menges amb un sol esguard 

i et cap sencer dintre la nina! 

Blanc fistonet damunt el blau marí 

esmortuint la greca i la baralla, 

et sento més del cor, vist des d'ací, 

des del llagut que balla. 

Et veig a tu, i penso amb tu només, 

el blau i el blanc m'han esborrat les penes, 

des del llagut encar t'estimo més, 

i em lligues més les venes. 

Des del llagut que té un si és d'atzar, 

un si és de recança... 

Totes les coses vistes des del mar, 

quina mena de mel i d'enyorança! 

                                                              Lletra:Josep Maria de Sagarra

                                                              Música:Toni Subirana

                                                               CD: Cançons de totes les hores,  1994

                                                                  (vegeu Discos i Llibres)

                                                                   

En Josep Maria de Sagarra és el meu poeta català preferit i Des del Llagut,de cançons de Rem i de Vela, un dels poemes més estimats per què parla de coses que estimo com són el mar,les barques i els pobles a la vora del mar.
Com tots els poemes d'en Sagarra ens captiva la seva extrema sensibilitat per descriure el paisatge i els sentiments que es desprenen de la seva visió.
En aquest cas la melangia i dolcesa provinent de veure un poblet des d'un llagut que es deixa bressolar per l'aigua i ens mena en un viatge on es despleguen davant els nostres ulls vinyes,poble,mariners,gavines,sol,blau del cel i blau del mar...una complicitat amb el paisatge que tan magistralment sap expressar el gran poeta de Barcelona enamorat de la Costa Brava i de l'Empordà.

                                                   
I si aquest poema és una meravella,escoltar-lo embolcallat per la preciosa melodia d'en Toni Subirana és una joia.
La dolça melodia de Des del Llagut interpretada amb mandola li dona aquest incomparable aire de dolça melangia que tan bé va descriure el poeta i tan bé ha sabut plasmar en notes musicals en Toni Subirana.

 
"...totes les coses vistes des del mar quina mena de mel i d'anyorança..."


Vull destacar també que tot i ser un poema dedicat a un poble vist des del mar hi ha uns versos molt romàntics que podrien molt bé ser dedicats a una persona estimada i que són un tresor per la seva profunditat de sentiments;

"....Et veig a tu, i penso en tu només, 

el blau i el blanc m'han esborrat les penes, 

des del llagut encar t'estimo més, 

i em lligues més les venes..."

La primera vegada que vaig sentir la cançó em va enamorar i cada cop que l'escolto la trobo més preciosa.
Des del Llagut de Josep Maria de Sagarra i melodia de Toni Subirana és una de les havaneres més meravelloses que tenim.Romàntica,dolça,melangiosa,sentida...incomparablement bonica.


Les pintures que acompanyen la meva presentació són de Katy Salazar que ens mostra, sens dubte, la mateixa sensibilitat que té el seu marit,Toni Subirana per composar melodies i en Josep Maria de Sagarra per escriure meravellosos poemes.
Color,llum i delicades imatges per acompanyar aquesta preciosa havanera.
Anna Maria Esther

                                                                         

              CANÇÓ DEL VERD MAR

              La filla del pescador,

              cada tarda veu passar,

              la gavina pel volar.

              Li en du amor i el bes millor,

              del cel d'aura i de claror,

             per romandre en el verd mar,

             d'ençà que ell la va encisar,

             un capvespre de tardor.

             Hi ha un mar encisador,

             ara es deixa captivar,

             sentint la nua bellugar,

             entre onades de verdor,

             quan li canta amb dolçor.

             Com m'agrada ser-ne onada,

             com m'agrada ser-ne esquitx,

             quan et tinc tota abraçada

             i es compleix el meu desig,

             quan et trobo bressolada

             i em bressoles tu a mi,

             que en tenir-te així agafada

            sento nuar-se el meu pit.

            I la noia rossa i bella

            tota nua i tota dansa

            no té por,no té recança

            de que el mar s'abraci amb ella.

            Com m'agrada ser-ne onada

            com m'agrada ser-ne esquitx,

            si tu en fossis l'estimada,

            no hi valdria cap capritx.

            Fora el ruixim i nevada,

            del mar un sol desig,

             marejol i revinclada

            sota els secrets de la nit.

Lletra;Alfred Almeda

Música;Josep Bastons

CD;Mare,si fos mariner...1989
Peix Fregit
CD; Mirada Blava
La Taverna

                                  (vegeu Discos i Llibres)                       

 

                                                                     


Em fa molta il.lusió presentar aquesta bellissima havanera... Cançó del Verd Mar, del metge de Palafrugell,Alfred Almeda, una esplèndida mostra de l'havanera romàntica catalana.

La Cançó del Verd Mar on el mar expressa apassionadament el que sent quan la noia nua,la seva enamorada, es banya en les seves aigües és un somni de poema que vessa un romanticisme màgic i somniador.


Jo l'hagués anomenat La Núvia del Mar per la filla del pescador que un capvespre es va deixar captivar pel mar que la va seduir i enamorar convertint-la en la seva amant.
El poema de la tornada captiva per la seva originalitat,i la poesia de les seves imatges romàntiques, i delicadament apassionades:

...Hi ha un mar encisador,
ara es deixa captivar,

    sentint la nua bellugar,

      entre onades de verdor,

       quan li canta amb dolçor.

  Com m'agrada ser-ne onada,

    com m'agrada ser-ne esquitx,

  quan et tinc tota abraçada

    i es compleix el meu desig
quan et trobo bressolada
 i em bressoles tu a mi,

         que en tenir-te així agafada

     sento nuar-se el meu pit.

I la noia rossa i bella

   tota nua i tota dansa

      no té por,no té recança

            de que el mar s'abraci amb ella...


Creativitat,originalitat,poesia,romanticisme,bellesa i
tendresa en imatges incomparables...

Cançó del Verd Mar d'Alfred Almeda juntament amb Ona,Pensaments i Malalt d'Amor d'en Carles Casanovas, l' Havanera del Port i l'Havanera i el Mar d'en Carles Pastor,Gelosa d'una Gavina de l'Antònia Vilàs i Ulls Verds d'en Josep Miquel Servià despleguen una genial creativitat rica en poesia,elegància i imaginació.


Ona és el meravellos poema unint una nena de nom Ona i una ona del mar,Pensaments és la dolçor d'un final inesperat,Malalt d'Amor el  romanticisme apassionat en vívides imatges,l'Havanera del Port l'esplèndida originalitat d'una poema en el que la pròpia havanera expressa el que sent quan la van composar,l'Havanera i el Mar la preciosa història d'amor entre l'havanera i el mar,Gelosa d'una Gavina,és la tendresa i la imaginació sorprenent en un pescador i la seva amant gelosa,la mar  i Ulls Verds un dolç tribut a tot allò que de preciós inspiren el ulls d'una dona.


La vessant imaginativa,la originalitat dels temes tractats en belles i intel.ligents metàfores són la nota comú d'aquestes obres mestres de l'havanera romàntica.
Poemes musicats en les dolces notes de l'havanera amarats de bellesa,màgia i lluminositat.


La podem escoltar en dues versions;la del grup Peix Fregit i la del grup La Taverna,els únics grups que fins ara l'han portat al seu repertori.
És d'agraïr que ens hagin descobert aquesta
meravella d'havanera tan preciosa com poc coneguda.
Desitjo que us enamorin els seus versos tan com a mi.
Anna Maria Esther          

....  Com m'agrada ser-ne onada,

    com m'agrada ser-ne esquitx,

  quan et tinc tota abraçada

    i es compleix el meu desig
quan et trobo bressolada
 i em bressoles tu a mi,

         que en tenir-te així agafada

     sento nuar-se el meu pit...