BARQUEJANT PER L’EMPORDÀ

TINC TANTES GANES D’ESTAR

DINS LA BARCA REMANT I

ENDINSANT-ME EN LA MAR...

L’ALBA FONDEJA A CALELLA,

TU M’ESPERES A LLAFRANC.

NO VEIG CAP NÚVOL,

EL CEL ÉS BEN BLAU.

EL SOL BRILLA A L’HORITZÓ,

EL VENT JUGA AMB ELS TEUS RÍNXOLS

I ENS EMPENY DOLÇAMENT MAR ENLLÀ.

I QUE BÉ QUE JO M’HO PASSO

BARQUEJANT PER L’EMPORDÀ,

DIBUIXANT LA COSTA BRAVA

SENSE PARAR DE SOMNIAR.

JO T’ABRAÇO, TU M’ABRACES,

LA MAR ÉS LA NOSTRA LLAR.

TINDREM UN LLENÇOL D’ESTRELLES,

LES ONES ENS GRONXARAN.

EL TEMPS NO PASSA

QUAN SOM DINS LA BARCA

I ÉS ELLA QUI MARCA EL CAMÍ,

VOLANT DAMUNT LES ONADES

EN AQUEST MAR SENSE FI.

VEIENT LA COSTA COM DESAPAREIX

I ES PERD LLUNY A L’HORITZÓ,

NO VULL RES MÉS A LA VIDA,

LA BARQUETA, LA MAR, TU I JO.

I QUE BÉ QUE JO M’HO PASSO

BARQUEJANT PER L’EMPORDÀ,

RETALLANT LES SEVES CALES

QUE NO EM CANSO D’ADMIRAR.

JO T’ABRAÇO, TU M’ABRACES,

LA MAR ÉS LA NOSTRA LLAR..

TINDREM UN LLENÇOL D’ESTRELLES,

LES ONES ENS GRONXARAN.

                                                        
                                                                        LLetra i música: Pep Nadal
                                                CD; Dies Blancs,Dies Negres de    
                                                 Pep Nadal (2012)
                                                      (vegeu Havaneroteca)
                                   

M'entusiasme aquest rebonic valset-jota mariner d'en Pep Nadal.
La seva melodia és viva,alegre,saltarina i ja només escoltar o llegir  les primeres linies dels seus versos
vaig dir-me:-"quina meravella!!!,expresa tot el que a mi m'agrada de la mar...uns moments...uns trossets de vida ideals...-"

...BARQUEJANT PER L’EMPORDÀ,

DIBUIXANT LA COSTA BRAVA

SENSE PARAR DE SOMNIAR.

JO T’ABRAÇO, TU M’ABRACES,

LA MAR ÉS LA NOSTRA LLAR.

TINDREM UN LLENÇOL D’ESTRELLES,

LES ONES ENS GRONXARAN...

Què hi pot haver més preciós i màgic per a tots els que estem enamorats del mar que barquejar per l'inmensitat blava amb la persona que estimes,en una barqueta,sota el sol,la lluna,els estels a prop d'un dels llocs més bonics del món...la Costa Brava empordanesa?
Imatges romàntiques amarades de poesia,bellesa i sensibilitat que ens endinsen en un univers de somni sota el cel,en el blau del mar.

...EL TEMPS NO PASSA

QUAN SOM DINS LA BARCA

I ÉS ELLA QUI MARCA EL CAMÍ,

VOLANT DAMUNT LES ONADES

EN AQUEST MAR SENSE FI

VEIENT LA COSTA COM DESAPAREIX

I ES PERD LLUNY A L’HORITZÓ...

Quina meravella Pep!!! ho has encertat de ple!...i ho has expressat de manera genial.
Tots i cada un dels teus versos,totes i cada una de les teves imatges i paraules expressen per mi la joia plena per què tal com tu dius:

...NO VULL RES MÉS A LA VIDA,

LA BARQUETA, LA MAR, TU I JO.

Una de les lletres més romàntiques i precioses de la cançó marinera catalana que ens apropa a la sensibilitat i inspiració,ben palesa en el seu treball discogràfic, d'un dels nous i més prometedors cantautors del nostre pais,en Pep Nadal.
Gràcies Pep,sempre la portaré amb mi aquesta teva cançó!!!

Anna Maria Esther

 

TINC TANTES GANES D’ESTAR

DINS LA BARCA REMANT I

ENDINSANT-ME EN LA MAR...

L’ALBA FONDEJA A CALELLA,

TU M’ESPERES A LLAFRANC.

                       

LLUNY DE LA MAR

UN RAIG DE CEL, FA ESCLATAR LA PRIMAVERA A LA MAR

EL FARONER, OBRE LA FINESTRA DE BAT A BAT

SA MIRADA PERDUDA EN L’OMBRA DE LA CIUTAT

LLUNY DEL SEU PAISATGE, ON PONCELLEN LLÀGRIMES... D’AIGUA DE MAR

RES NO ÉS, BEN MIRAT EL QUE SEMBLA

RES NO ÉS VERITAT O MENTIDA

RES NO ÉS I NAVEGA LA VIDA

RES NO ÉS COM ESTAR AL TEU COSTAT

RES NO ÉS BEN MIRAT EL QUE SEMBLA

RES NO ÉS VERITAT O MENTIDA

RES NO ÉS I NAVEGA LA VIDA

RES NO ÉS MILLOR QUE EL SOL IXENT.

UN RAIG DE CEL, FA ESCLATAR LA PRIMAVERA A LA MAR

EL FORT BATEC, RESSONA EN L’ENYOR DEL VELL FARONER

POC A POC, S’ENGRUNA S’AMARGA SOLITUD

EN UN BANC DEL PARC ON SOMRIUEN LLÀGRIMES .. D’AIGUA DE MAR.

LLetra:Miquel Espigulé

Música:Albert Prat

CD:LLuny de la Mar,2007 

  (vegeu Havaneroteca)
 
 

LLuny de la Mar és la perfecte unió d'una melodia encisadora i una lletra amarada de poesia que ens parla de la melangia,en la figura d'un vell faroner,de tots aquells que es troben lluny de la mar.

Qui potser millor que un faroner per comprendre i sentir el que significa tenir cada dia el ulls plens de mar,portar a cada pam de la pell i l'ànima el blau immens...

Tots els que vivim davant del mar el sentim nostre.

L'estimem com a un ésser viu,ens parla,i ens acompanya en cada un dels seus sons i moviments,en cada esclat de color de les seves aigues i ens sentim lligats a ell d'una manera profunda i transcendent.

Aquest sentiment és el que ens transmet l'autor de la lletra,Miquel Espigulé,en la figura de l'avi que va passar una part important de la seva vida en un far del qual,amb els anys, es va allunyar per viure en un altre indret lluny de la seva estimada,la mar.

Cada un dels seus versos traspua sentiment,poesia i una delicada nostàlgia en imatges precioses:

 

"UN RAIG DE CEL, FA ESCLATAR LA PRIMAVERA A LA MAR...
ON PONCELLEN LLÀGRIMES... D’AIGUA DE MAR..."

 
i la meravellosa melodia de l'Albert Prat,dolçament melangiosa, ens embolcalla fent més viu aquest sentiment
d'enyor,de bellesa i anhel pel que s'ha perdut i ja només és un record en els ulls i el cor...per què: 

 
"RES NO ÉS COM ESTAR AL SEU COSTAT"

 
i res no és millor que contemplar el sol ixent emmirallat en el mar.
Una de les meves havaneres preferides i una obra mestre de l'havanera catalana.
Té tot allò que per mi ha de tenir una havanera en lletra i melodia:mar,dolcesa,melangia i sentiment.
Meravellosa... 
Desitjo que us enamori tant com a mi.
Anna Maria Esther   

 

"A vegades es viu la vellesa lluny del paisatge,de la gent i de la familia en el que hom ha crescut,treballat i estimat"

Miquel Espigulé 

"Res no és millor que el sol ixent"

 

               

EL MEU NORAI

És fa lent el camí de tornada,

Duc els flocs del llagut fets malbé,

sense arjau I amb la vela esquinçada,

malmenat i romput el bauprès.

El mal temps no coneix cap bracera.

No ha estat fàcil singlar cap a port.

Les onades allarguen l’espera,

Les tempestes no saben d’amors.

Just quan l’ànima ja s’ofegava,

has estat el norai del meu cor.

T’he somiat, t’he somiat en la calma.

T’he enyorat, t’he enyorat en el grop.

Just quan l’ànima ja s’ofegava,

has estat el norai del meu cor.

T’he desitjat en tempesta

i t’abraçaré en el port.

I ara que la gropada s’allunya

i que el vent ja no bufa tan fort,

el llagut resta ferm, no s’atura,

esvinçat però singlant cap a port.

Arribant buscaré ta mirada,

el teu bes i la teva dolçor,

i el caliu de la teva abraçada.

Has estat el norai el meu cor.

Just quan l’ànima ja s’ofegava,

has estat el norai del meu cor.

T’he somiat, t’he somiat en la calma.

T’he enyorat, t’he enyorat en el grop.

Just quan l’ànima ja s’ofegava,

has estat el norai del meu cor.

T’he desitjat en tempesta

i t’abraçaré en el port

Lletra: Carles Casanovas

Música: Antoni Mas     
CD: A Mar Oberta,grup Port Bo,2012

 

Una nova havanera romàntica d'aquest 2012,El Meu Norai.
El meu gust per les havaneres romàntiques es ben conegut pels amants de les havaneres-cançó marinera i seguidors del meu blog, Les Havaneres Romàntiques i aquesta nova d'en Carles Casanovas i l'Antoni Mas acompleix tots els meus desitjos de lletra poètica amarada de sentiment i de melodia nostàlgica.

Aquesta havanera  amb una remarcable càrrega emotiva, profunda i anhelant, a l'hora que dolça i apassionada,segueix la linia dels poemes musicats del seu autor,Carles Casanovas: precioses metàfores i personificacions que ens presenten vívides imatges per expressar tot un món de sentiments d'amor,tristesa,nostàlgia,passió,anhel,força...

En la mateixa línia de la seva anterior  havanera romàntica Pensaments,(arxiu del blog,març 2011): -"Seràs un far en la distància...recer calent en temps de grop"-,la lletra de El Meu Norai ens parla del desig,de l'anhel de caliu,de protecció en moments quan la vida no ens és fàcil,quan: 
-"És fa lent el camí de tornada"- i  -"No ha estat fàcil singlar cap a port.Les onades allarguen l’espera,Les tempestes no saben d’amors."-...

és en aquests moments quan l'amistat i l'amor ens dóna pau després del temporal i el llarg camí i ens envolcalla d'aquella dolçor i caliu que calma l'ànima,foragitant les angoixes i ens fa sentir a casa un altre cop...o a port com diu l'autor:

-"T’he somiat, t’he somiat en la calma.

T’he enyorat, t’he enyorat en el grop.

Just quan l’ànima ja s’ofegava,

has estat el norai del meu cor.

T’he desitjat en tempesta

i t’abraçaré en el port"-

Una lletra molt bella i poètica per tots els que creiem en l'amor tal com el descriu el poema i també estimem el mar i el seu entorn encisador de vents,ports,barques,norais,fars...

Amor,mar i vida en el mar units en una preciosa havanera,que és un esplèndid exemple més de la riquesa de l'havanera catalana actual que desitjo donar a conèixer a través del meu blog.

Una nova obra mestre de l'havanera romàntica que desitjo us desvetlli estimació i gust per aquest meravellós estil musical.

Anna Maria Esther

...El mal temps no coneix cap bracera.

No ha estat fàcil singlar cap a port.

Les onades allarguen l’espera,

                                Les tempestes no saben d’amors. ..        

...Arribant buscaré ta mirada,

el teu bes i la teva dolçor,

i el caliu de la teva abraçada.

Has estat el norai el meu cor...

Na Nena "Tornada a Menorca"

Jo voldria tornar a Menorca, sa blanca Menorca, 
i tornar a sentir sa cançó de sa mar i des vent, 
veure de nou com es sol tan brillant i tan càlid, 
damunt ses aigües tranquil·les es mor dolçament. 

Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca, 
i tenir-te entre es braços, sentir com batega es teu cor, 
veure es teus ulls lluminosos humits d'enyorança, 
ses teves mans delicades i es teus cabells d'or. 

Serà una nit, serà una nit, plena de llum d'il·lusió. 
Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció. 
I quan senti, que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument, 
sentiré dins des cor sa paraula de sa mar i des vent. 


Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca, 
i tenir-te entre es braços, sentir com batega es teu cor, 
veure es teus ulls lluminosos humits d'enyorança, 
ses teves mans delicades i es teus cabells d'or. 

Serà una nit, serà una nit, plena de llum d'il·lusió. 
Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció. 
I quan senti, que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument, 
sentiré dins des cor sa paraula de sa mar i des vent. 

I quan senti, que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument, 
sentiré dins des cor sa paraula de sa mar i des vent. 

De sa mar... i des vent...

                                         LLetra: Gumersind Riera
                                                        Música:Ortega Monasterio                                

...veure es teus lluminosos humits d'enyorança,ses teves mans delicades i es teus cabells d'or...




Na Nena o Tornada a Menorca és una de les més precioses havaneres romàntiques i una esplèndida mostra de tota la riquesa poètica de de l'havanera catalana contemporanea.


Na Nena, per què està dedicada a una noia anomenada Magdalena i Nena és el nom carinyós per ella i Tornada a Menorca per què el poeta ens parla de quan torni a Menorca  a trobar-se amb la seva estimada...una Menorca tan seva i estimada com na Nena.


El que primer s'ens presenta com un desig de tornar a la illa blanca i enyorada cantant la seva bellesa i d'estar a prop de la seva enamorada na Nena,ben aviat es transforma en una clara certesa del moment màgic del retrobament tan anhelat...una nit, ens diu el poeta, on les llàgrimes d'emoció de na Nena i la seva veu portaran al cor del seu enamorat la paraula de la mar i del vent...

"... I quan senti que tu em ralles,que tu em ralles molt suaument,sentiré dins des cor sa paraula de la mar i des vent..."

Una meravellosa comparació que és l'expressió d'un  sentiment profund que fa trascendir el seu amor lligant-lo a dos realitats de la natura i  donant-lis vida...la mar i el vent que li parlen en la seva remor i el seu moviment tan dolçament com la  seva estimada.


Na Nena és poesia: "... tornar a sentir sa cançó de sa mar i des vent, veure de nou com es sol tan brillant i tan càlid,damunt ses aigues tranquil.les es mor dolçament" 

és   delicadesa d'imatges en la descripció de l'estimada: "...veure es teus ulls lluminosos humits d'enyorança, ses teves mans delicades i es teus cabells d'or..." 

i és tendresa i amor:".. tenir-te entre els braços, sentir com batega es teu cor...

                                                

Una meravella de lletra envolcallada per una melodia meravellosa tan dolça i suau que ens fa venir tota la nostàlgia i tendresa que el poeta i el compositor tan esplèndidament van saber recrear.

Us la presento en la magnifica versió que en fa  el trio Arrels de Menorca.

Que us enamori!!!

Anna Maria Esther

                     

LUZ QUE BRILLAS

Luz que brillas en el cielo,

Oh luna clara y hermosa

Oh que noche silenciosa

tu mitigas,tu mitigas mi dolor

Anònima

Port Bo  Cd Barquejant,2004

(vegeu Discos i Llibres)

Luz que brillas,és una preciosa peça de vers curtet envolcallada en una melodia tan dolça i nostàlgica
com la seva lletra.
Es diu que els mariners i soldats que embarcaven a Cuba,se sentien més a prop de les persones que estimaven i que havien deixat a l'altre banda del mar,quan miraven la lluna,ja que tots la podien veure i era l´únic que en aquell moment els unia.
Aquells homes lluny de la llar enyorant persones i paisatges sentien tota la nostàlgia però a l'hora el recomfort de saber que  la lluna que brillava clara en el cel de la nit escoltava les seves pregaries i més intims anhels i els unia als de les persones estimades allà a la seva pàtria.


És un sentiment preciós pensar que veritablement tot el que hi ha al cel ens uneix quan estem lluny de casa o dels altres per què és el que tots podem veure només aixecant els ulls i deixant que tota la meravella que hi trobem aculli i reflectexi els nostres sentiments.


He triat l'esplèndida versió que en fa el grup Port Bo al seu treball Barquejant...envolcallada per la melodia de violí,el meu instrument musical preferit,Luz que brillas esdevé una peça única portant-nos tota la nostàlgia i bellesa d'aquesta 
preciosa cançó.
Anna Maria Esther.

Tamariu De l'horitzó la ratlla ben traçada, ja la teranyina daurada pel sol romp, que en terra és fosc, que encara és matinada, però a les Coves d'en Gispert ja hi neix el sol. Va a poc a poc, avança carregada, les gavines la segueixen amb gran vol, la mar està molt quieta i és gelada, l'aire marí ens promet un dia bo. A la platja l'he vist arribar i al silenci del matí d'estiu he sentit els mariners cantar una havanera a Tamariu. Quan neix el sol a Tamariu de l'Iris va prenen els colors, la gavina deixa són niu i la mimosa obre ses flors. La mar les roques va besant, el cor somnia un cant joliu, és aquell cant que surt del mar: que n'ets de bella Tamariu LLetra:Narcisa Oliver Música:Josep Bastons

                                                  Duet Arjau.  Cd,Cants de Cuba-Sons de Calella (2005)  (vegeu Discos i Llibres)                                                   

                             

                                                

Tamariu és una de les havaneres més dolces i belles dedicades a un indret i en aquest cas de la nostra Costa Brava;una de les cales més boniques del Baix Empordà.

Un preciós poema envolcallat per una melodia serena,que ens fa somniar en uns moments idil.lics prop del mar;

el mati fresc d'estiu ,el vol de les gavines,les barquetes lliscant pel blau brillant i la bellesa de les flors mentre el sol es lleva i omple la cala de color i vida. 

Quan escoltem Tamariu ens arriben records dels dies de sol i blau mar de l'estiu deixant-nos un sentiment de placidesa i de que tot està bé.

Color,llum,poesia i bellesa en una de les havaneres més dolces i agradables d'escoltar.

Us la presento en una de les versions que més m'agraden..la del duet Arjau,dues vues i una guitarra en una interpretació magnífica.

Desitjo que us agradi.

Anna Maria Esther

                                                                                                                    

                             ....la gavina deixa son niu i la mimosa obre ses flors...

                                    .....a la platja l'he vist arribar en el silenci del mati d'estiu...