25/3/14


               EL  CANT DEL MAR

 Vell pescador que camines
 amb els ulls posats al mar
malgrat les teves nines
 ja no veuen les gavines 
en els seu entorn volar.
I sense esma, ni rumb, ni nord
caminant a la deriva
un vell es passeja pel port
creu sentir que el mar el crida.
I recorda el vell pescador
aquelles hores per ell viscudes
quan ell n'era jove i fort
les tempestes per ell vençudes
les tempestes per ell vençudes.

I mormola entre sanglots,paraules perdudes
i mormola  entre sanglots,paraules al vent
al vent perdudes,al vent perdudes.
 
Vull navegar mar enllà
 en mig d'un  vol de gavines
romandre dins del meu mar
enmig d'ones gegantines.
Guardeu-me un boci de mar
no sentiu que el mar em crida.
No sentiu el cant del mar
i aquest cant mon cor captiva.

Ja no passeja pel port
ni camina a la deriva
ja descansa el vell pescador
ja no sent que el mar el crida.
El mar canta aquesta nit,
una tonada,tonada tranquil.la
la cançó que entona el mar
la coregen vols de gavines
la coregen vols de gavines.
El vent xiula el bell cantar,tonades senzilles
el vent xiula el bell cantar d'aquelles tonades
al vent perdudes,al vent perdudes.

                          Lletra:Antonia Vilà
                          Música: Salvador Dabau
                                                         Cd Mirada Blava, 2009 La Taverna
(vegeu Havaneroteca) 
 
 
                                                                                                                              

 El Cant del Mar és la cançó més bonica escrita sobre un vell pescador  i el seu amor pel mar que enyora.
La poetessa i compositora d'havaneres i cançons marineres Antònia Vilàs va copsar de manera brillant en aquests bells versos el més profund sentir de l'home vell que ha passat la vida en el mar i l'ha convertit en part d'ell...ell i el mar s'han fet un sol ésser.
El vell es passeja pel port recordant temps passats i és tan el seu amor pel mar...el seu enyor...que creu sentir que el mar el crida...el mar el crida i ell li respon entre records de la ma del vent...sanglots,plor,paraules trencades per la tristesa,la solitud i l'emoció que esclaten en una de les tornades més belles i poètiques de l'havanera catalana:

...Vull navegar mar enllà
 en mig d'un  vol de gavines
romandre dins del meu mar
enmig d'ones gegantines.
Guardeu-me un boci de mar
no sentiu que el mar em crida.
No sentiu el cant del mar i aquest cant mon cor captiva...

 Quan el pescador ja descansa d'aquesta vida i ja no s'el veu caminar sense rumb pel port és quan el mar  bressola el seu son etern amb una tonada tranquil.la corejada per aquell vol de gavines amb qui ell enyorava endinsar-se  mar endins.

Meravellosament poètica,vibrant d'emoció i sentiment profund,la lletra es embolcallada per la preciosa melodia del mestre Dabau que sabia com pocs expressar la intensitat de la força i la passió en les seves creacions donant-lis aquest aire dramàtic,que al igual que amb Un Cant d'Amor amb lletra de Carles Casanovas ens  fa viure les imatges que llisquen vívides davant els nostres ulls en sentir les seves notes.

Una cançó excepcionalment bella,genial...una de les obres mestres de l'havanera catalana.
Gràcies Antònia,gràcies Salvador!!!
Anna Maria Esther

                                         

...un vell es passeja pel port
creu sentir que el mar el crida...



...romandre dins del meu mar
enmig d'ones gegantines....