16/1/12

                      DES DEL LLAGUT

Des del llagut es veu el poble franc, 
ara que el sol hi bat de cara;
es veu el poble tot pintat de blanc, 
ara que sol no el desempara. 

I darrera el pujol fet de graons, 
vestit de vinya retallada i neta; 
el poble ran deblau, la vinya al fons 
i al cel un xiscle d'oreneta. 

Des del llagut es veu tot petitet; 
els mariners són com un cap d'agulla, 
la campana sospira molt baixet 
i cada cep sembla una fulla. 

Poble estirat a vora de la mar, 
o delicada ratlla fina, 
que te la menges amb un sol esguard 
i et cap sencer dintre la nina! 

Blanc fistonet damunt el blau marí 
esmortuint la greca i la baralla, 
et sento més del cor, vist des d'ací, 
des del llagut que balla. 

Et veig a tu, i penso amb tu només, 
el blau i el blanc m'han esborrat les penes, 
des del llagut encar t'estimo més, 
i em lligues més les venes. 

Des del llagut que té un si és d'atzar, 
un si és de recança... 
Totes les coses vistes des del mar, 
quina mena de mel i d'enyorança! 

                                                              Lletra:Josep Maria de Sagarra
                                                              Música:Toni Subirana
                                                               CD: Cançons de totes les hores,  1994
                                                                  (vegeu Discos i Llibres)



                                                                   

En Josep Maria de Sagarra és el meu poeta català preferit i Des del Llagut,de cançons de Rem i de Vela, un dels poemes més estimats per què parla de coses que estimo com són el mar,les barques i els pobles a la vora del mar.
Com tots els poemes d'en Sagarra ens captiva la seva extrema sensibilitat per descriure el paisatge i els sentiments que es desprenen de la seva visió.
En aquest cas la melangia i dolcesa provinent de veure un poblet des d'un llagut que es deixa bressolar per l'aigua i ens mena en un viatge on es despleguen davant els nostres ulls vinyes,poble,mariners,gavines,sol,blau del cel i blau del mar...una complicitat amb el paisatge que tan magistralment sap expressar el gran poeta de Barcelona enamorat de la Costa Brava i de l'Empordà.


                                                   
I si aquest poema és una meravella,escoltar-lo embolcallat per la preciosa melodia d'en Toni Subirana és una joia.
La dolça melodia de Des del Llagut interpretada amb mandola li dona aquest incomparable aire de dolça melangia que tan bé va descriure el poeta i tan bé ha sabut plasmar en notes musicals en Toni Subirana.

 
"...totes les coses vistes des del mar quina mena de mel i d'anyorança..."


Vull destacar també que tot i ser un poema dedicat a un poble vist des del mar hi ha uns versos molt romàntics que podrien molt bé ser dedicats a una persona estimada i que són un tresor per la seva profunditat de sentiments;

"....Et veig a tu, i penso en tu només, 

el blau i el blanc m'han esborrat les penes, 
des del llagut encar t'estimo més, 
i em lligues més les venes..."

La primera vegada que vaig sentir la cançó em va enamorar i cada cop que l'escolto la trobo més preciosa.
Des del Llagut de Josep Maria de Sagarra i melodia de Toni Subirana és una de les havaneres més meravelloses que tenim.Romàntica,dolça,melangiosa,sentida...incomparablement bonica.


Les pintures que acompanyen la meva presentació són de Katy Salazar que ens mostra, sens dubte, la mateixa sensibilitat que té el seu marit,Toni Subirana per composar melodies i en Josep Maria de Sagarra per escriure meravellosos poemes.
Color,llum i delicades imatges per acompanyar aquesta preciosa havanera.
Anna Maria Esther