Pescador Sóc d'una Cala

Lluna plena riallera

fanalet del meu camí,

la teranyina matinera

salparà de bon matí.

Pescador sóc d’una cala

al bell mig de l’Empordà,

perla de la Costa Brava,

nina del Mediterrà.

Ventijol, gronxa que gronxa la barca

de ponent sentireu com xiula el vent.

Quan surto per anar a pescar

em llevo de matinada,

que tinc la peça calada

i el palangre per llevar. 

I més tard quan surti el sol

proa a casa enfilaré,

per anar a vendre sa panera

de llagosta i de roger.

Ventijol, gronxa que gronxa la barca

de ponent sentireu com xiula el vent.

M’agrada anar a pescar el sard

al vespre i a l’amagada,

també a la bromejada

i a l’encesa cap el tard.

I quan la lluna és ben clara

ha de sortir al calamar,

que vol la mar arrissada

i amb foscor no vol menjar.

Ventijol, gronxa que gronxa la barca

de ponent sentireu com xiula el vent.

Bufa,bufa Mestral

bufa,bufa Xaloc 

bufa,bufa Gregal

bufa,bufa ben fort,

que no tinc vent a la vela 

i voldria arribar a port.

Ventijol, gronxa que gronxa la barca
de ponent sentireu com xiula el vent.

Si bufa la tramuntana

i la mar no vol calmar,

jo faré la migdiada

i  ja vararé demà.

LLetra: Carles Casanovas

Música: Jaume Burjachs

Grup La Taverna

CD:De la Mar Tornaré

(vegeu Discos i Llibres)

Pescador Sóc d'una Cala

                                                        
                      Lluna plena riallera fanalet del meu camí...


  Un dels meus valsets mariners preferits que
m'acompanya sempre que passejo vora el mar per la platja
i pels camins de ronda de la costa.
I quan hi ha lluna plena sempre penso
 que es riallera, i també hi  afegeixo coqueta i misteriosa,i que és el fanalet del meu camí.
Em ve al pensament sempre aquest vers,la melodia...
aquest trosset de cançó dolç i meravellós,com tot el valset.


És un valset que et fa sentir alegre,despreocupat...transmet
alegria i il.lusió infantil...un sentiment de que tot està bé i tot va bé.


Peixos,vents,llunes rialleres que acompanyen el nostre camí,
i amor per les cales de l'Empordà i per ser  pescador
d'una cala...una feina estimada a totes hores i de totes les maneres que porta plàcida felicitat a aquest pescador que 
si bufa la tramuntana...farà la migdiada i ja sortirà demà.


Trobo que és un valset molt adient per la mainada,i per mi
fóra una manera de fer-los estimar el món de l'havanera i
el gust per cantar.La melodia per si sola,ja fa venir un
somriure als llavis i la lletra dolça amb regust naïf encomana una alegria neta i plàcida.
També per tal de que aprenguin sobre estils de pesca,peixos i vents d'una manera simpàtica i divertida i a estimar el mar
i l'estil de vida mariner. 


Per petits i grans,aquest valset és rebonic i és un plaer
sentir-lo per què fa "cantada d'havaneres" dels que més.
Escolteu-lo,canteu-lo,ensenyeu-lo a la mainada i tan debó
en tingueu un record cada cop que passegeu per la platja,pel port,pels camins vora el mar tan de dia com de nit.

Quina alegria escoltar-lo i cantar-lo!!!

 
   Anna Maria Esther

                             
                               Pescador sóc d'una cala al bell mig                            
                              de l'Empordà,perla de la Costa Brava,nina del Mediterrà..                                   

     bufa,bufa Mestral,bufa,bufa Xaloc,bufa,bufa Gregal....

               

         Cançó Marinera (Enyorança)

                      Poble que vora el mar descanses

                      de cel molt blau i blanques cases,

                      penso en tu.

                      Sento el pas del temps,dolça enyorança

                      vol de gavines sota un cel rogent,

                      el meu món.

                     Platges d'arena fina i blanca escuma

                     somnis d'infant sota la lluna,

                     vora el mar.

                      Barques,records d'amor,dolça tendresa

                      en nits d'estiu de jovenesa,

                      primer bes.

                     Poble,el vent i el mar et guarden

                     si jo sabés cantar els meus sentiments

                     et faria una cançó.

                   

                                                                                  Lletra:Pere Fort

                                                                                  Música:Juan Benitez Barrios

                                                                                      CD: Gavina Bonica 1998  (vegeu Discos i Llibres)

                                                                                   

  Cançó Marinera( Enyorança) per Bergantí

                                                                                   

                             Una de les més meravelloses havaneres que conec.

                              Cançó Marinera o Enyorança (tal com els seus autors la van concebre)

                              és un preciós petit poema musicat amarat de la tendresa i melangia

                              de les quals ens parlen les seves precioses imatges.

                               És un cant al record,als màgics i inoblidables moments de

                               la infantesa i jovenesa viscuts vora el mar.

                               Aquells moments preciosos que quan ens anem fent

                               grans sentim més a prop que mai,acaronant les nostres emocions, tornant als nostres ulls les estimades imatges dels dies passats

                                i guardats com el més preuat record.

                               Cada una de les precioses imatges parla per si sola

                                evocant tot el més meravellós que es pot viure

                                en els primers anys de la nostra vida.

                                I si el poema és bonic la melodia que l'acompanya

                                és meravellosa per expressar tota la melangia i dolcesa

                                 de les seves imatges.

                                 Personalment la trobo una de les melodies més

                                 precioses que conec.

                                Hi ha unes quantes,poques melodies de les havaneres

                                que em produeixen un sentiment únic.

                                És dificil explicar-ho en paraules;una emoció,un sentiment de trascendència,d'anar més enllà....que no es troba en totes les melodies.És quelcom molt especial,que jo percebo.

                                 Unes quantes notes,un aire,una cadència...quelcom subtil

                                que em fa sentir aquesta emoció en escoltar-les.

                                 Enyorança,Gavina Bonica,Al Pirata Joan Torrelles,Bolenera,Flama d'Amor

                                 i Mar Endins són les melodies que m'inspiren aquest sentiment.

                                 No vol dir que n'hi hagi més que m'agradin i valori igual,com Pensaments,Ulls Verds,La Calma de la Mar,El Capità i moltes

                                  més..però aquest sentiment especial només l'he trobat de 

                                  moment en aquestes cinc havaneres.

                                  Escolteu-les sols,amb atenció,passejant vora el mar.. desitjo que aprengueu a estimar-les tan com jo.Són una joia.

                                  Anna Maria Esther

Platges d'arena fina i blanca escuma...

                                  Barques,records d'amor dolça tendresa,
                        en nits d'estiu de jovenesa,primer bes...