LA CALMA DE LA MAR
(Bufa Ventet)
Quan jo tenia pocs anys el pare em duia a la barca,
i em deia: - quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma!
Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança,
que anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França!
Quan serem endins la mar,
no et fiïs mai de la calma!
Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança,
que anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França!
Quan serem endins la mar,
hissarem ben prest la vela,
el vent ens la inflarà,
i ens durà llest cap a terra!
Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança,
que anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França!
La mar semblava un mirall,
la lluna plata semblava.
- Això serà el temporal
d'una nineta encantada.
Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança,
que anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França!
vent en popa i mar bonança,
que anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França!
La mar semblava un mirall,
la lluna plata semblava.
- Això serà el temporal
d'una nineta encantada.
Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança,
que anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França!
Nicolau Guanyabens i Giralt,1858
Interpretada per Maria Laffitte
El meu valset mariner preferit!!! La Calma de la Mar o...Quan jo tenia quatre anys o Quan jo tenia pocs anys...és com es coneix també aquesta preciosa cançó ..amb aquests noms dels anys.
Un valset dels més coneguts,el que tothom coneix,el que tothom demana a les cantades i el que tothom agrada de cantar tot i no acabar de saber-ne massa la lletra de la qual s'en ha fet més d'una versió.
D'on ve aquest valset? Qui el va composar?
Doncs un metge,marí mercant i compositor de Mataró anomenat Nicolau Guanyabens.
Ens expliquen que en Nicolau el
1858 escrigué una Barcarola per a cant i piano que dedicà al pianista i compositor Jaume Biscarri i Bossom de Saga.Aquesta peça s'anà popularitzant com a cançó marinera, enriquint-se la lletra amb vocabulari dels pescadors mentre que la música se simplificava fins a la versió coneguda actualment com La calma de la mar, en un procés testimoniat per les versions populars recollides a Pineda de Mar els anys 30.
L'èxit de la Calma de la Mar el trobem en la seva melodia encisadora,dolça i vibrant a l'hora que enganxadissa i fàcil de recordar.Per mi és una de les melodies més boniques de la cançó marinera catalana.
La lletra és senzilla com les que se solien a fer al segle XIX amb el toc naïf i infantil de les peces d'aquells dies romàntics: ventet,nineta,barqueta...i ens parla dels records d'anar en barca amb el pare de petit i d'una lliçó que cal aprendre no només en el mar sino en la nostra vida...no ens fiem mai de la calma...per què en el mar quasi sempre precedeix al temporal i a la vida hem d'estar a l'aguait per tot allò que ens pugui venir a pertorbar la nostra calma.
Us la presento en una versió preciosa i de les meves preferides,la que en fa una gran senyora de la cançó catalana,Maria Laffitte,en el record.
La seva clara i melodiosa veu de trobadora li dóna un aire poètic medieval,un encant i una aura màgica incomparables.
A mi em transporta a un món encisador i màgic..desitjo que la gaudiu.
Anna Maria Esther
la lluna plata semblava...
d'una nineta encantada....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada