ONA

   Vigileu l'Ona petita

    que creix a força de vent,

   bellugadissa i poruga

   fent tentines al rompent.

 Vigileu l'Ona que salta

 jugant a cuit amagar,

 esmunyint-se entre llivanyes

 per enmig del roquissar.

Llei d'escuma i silenciosa

per no deixar-se atrapar.

Ara pujo,ara baixo,

ara vinc,ara m'en vaig,

acarono les arenes

i xarboto el codolar.

Vigileu l'Ona petita

que un bon dia es farà gran.

Quan un dia serà onada

delerosa d'envestir,

amb la cresta blanca i blava

i el delit per fer embogir,

pendrà força i embranzida

cargolant el seu encant.

S'alçarà majestuosa

sota esquitxos de salanc

i es fondrà en la fina sorra

com en braços de l'amant.

Ara pujo,ara baixo,

ara vinc,ara m'en vaig,

acarono les arenes

i xarboto el codolar.

Vigileu l'Ona petita

que un bon dia es farà gran.

                                                        LLetra:Carles Casanovas
                                                       Música: Antoni Mas


                                    CD: A Prop del Mar, 2011. Port Bo & Nina

 

 

                                                                   

Aquesta joia de valset està dedicat a una nena preciosa de nou anyets que es diu Ona.

L'Ona és de Banyoles i la vaig conèixer en una cantada del grup Port Bo l'estiu del 2010

a Quart.L'Ona estava asseguda al meu costat amb els seus germanets

més petits i la seva àvia Paquita,molt bona seguidora dels Port Bo

i de l'Antoni Mas.Va ser molt bonic i sorprenent sentir aquella nena cantar les cançons del grup al meu costat.Veure-la tan concentrada i quieteta escoltant amb el posat plàcid i encantat.

Sempre l'he recordat.

ONA,doncs és una meravella de valset dedicat a l'Ona petita que un bon dia es farà gran...

ONA em va captivar el primer cop que la vaig llegir i m'enamora cada cop que l'escolto.

És el meu valset mariner preferit i no puc tenir sino paraules d'admiració per la seva poesia,la seva melodia i la

esplèndida interpretació que en fa la Nina i el grup Port Bo .

Com la majoria de lletres d'en Carles Casanovas,no és extensa, però diu tan i captiva tant en pocs versos...

La vessant imaginativa de la lletra comparant la nena Ona amb una ona de la mar és una veritable meravella que es fa palesa en cada frase,en cada adjectiu,en cada paraula...quan es petita l'ona del mar s'esmuny entre les roques silenciosa i tranquil.la com a qualitat femenina però a l'hora també és saltarina i joganera com són les nenes que juguen a cuit i amagar..la nena i l'ona del mar.

Ja de més gran s'alça majestuosa desplegant tot el seu encant femení que farà delir amb la meravellosa

força de la dona per expressar amor i crear desig.

Els meus versos preferits; 

  

            "... Quan un dia serà onada delerosa d'envestir,

amb la cresta blanca i blava 
i el delit per fer embogir
prendrà força i embranzida
cargolant el seu encant.

S'alçarà majestuosa

sota esquitxos de salanc

i es fondrà en la fina sorra

com en braços de l'amant..."

Les dolces i delicades imatges d'aquests versos,tendres i apassionades a l'hora i la viva imaginació

del símil entre l'onada i la nena ja de gran són incomparables i commovedores.

La melodia és també preciosa...dolça,acaronadora,i amb el segell i la categoria indiscutible de totes

les composicions de l'Antoni Mas que li ha sabut donar aquest aire de veritable vals amb regust clàssic

i amb classe.Una melodia encisadora que et pren donant ales als peus i que en la esplèndida veu de la Nina 

ens captiva i ens fa somniar.

Ella i el grup en fan una interpretació inigualable i el trosset on canta: .."s'alçarà majestuosa sota esquitxos de salanc i es fondrà en la fina sorra com en braços de l'amant"..és màgic ..la Nina ens sap transmetre admirablement tota la poesia i emoció d'aquest vers,fent-nos tancar el ulls i somniar.

Escolteu i deixeu-vos encantar per aquest somni de valset mariner escrit i musicat per una nena, l'Ona, que sempre tindrà el meravellós record de tenir una cançó tan preciosa lligada a la seva vida i el seu nom.

Per molts anys a l'Ona petita,als seus compositors i als seus intèrprets de tot cor d'una enamorada de la poesia i la música amb regust de mar i d'amor.

Anna Maria Esther

                                                                 

LES FERIDES DELS HAMS 

Ballen les barques del port 

al ritme de les onades que tornen mortes de son, s’han escapat amb l’albada.
Enamorant horitzons, maregasses, nits tancades,les carícies dels timons i els plecs de la mar salada.
S’aturen els pescadors amb les panxes desinflades,amb els batecs dins del cor i una il·lusió a les mirades.
A la taverna del coix amb el vi, la cansalada,les cerveses i els llardons donen aire als pulmons per cantar les tonades.


Que parlen dels oceans, dels peixos dels gavians, 
de les nits més calmades.
De les ferides dels hams dels amics, dels germans de les noies somniades.
De les traïcions de tants vents mentre els escuradents trinxen a queixalades.
La gorra escup el serrell dels qui s’han deixat la pell travessant les matinades.


Entren els estibadors amb les esquenes suades,també xops els mocadors, les armilles empolsades.
Els caliquenyos premsats entre les dents escairades,les durícies a les mans,les barbes abandonades.
Entre els sons d’un acordió una dona para taules,el seu riure i l’aiguardent els deixa sense paraules.
Naufragis del pensament, pecats venials que s’avaren,conspiren els sentiments i les passions es disparen.


I tornaran a brindar per trobar-se demà 
i plantar-li la cara,al petit Mediterrà que els tornarà a estimar refugiant-se a les cales.
Allunyats dels espigons cantaran les cançons més o menys afinades,per projectar vers l’espai entre un pinyol i un esglai l’emoció de les balades.


                                               LLetra i música;Josep "Sé" Andújar     
                                                 CD;De la Mar Tornaré
                                                        Grup La Taverna
                                                                           (veure Discos i Llibres)

 

 

                                                                   

           Les Ferides dels Hams és un dels valsets mariners més captivadors que tenim en el gènere de 

la cançó de taverna catalana.

El títol per si sol,és expressiu i molt poètic..desvetlla sentiments,emocions..un títol del tot significatiu per explicar la força,la duresa i la poesia de la vida en el mar.

El cantautor de Sant Feliu de Guixols,Josep Andújar "Sé",ens retrata amb paraules amarades de

sentiment i poesia els moments més plens de significat viscuts per la gent del mar;les seves il.lusions,somnis,pors,pensaments,realitats quotidianes...

Un esplèndid retrat que ens transporta i s'ens desplega davant els ulls com una pintura vivent per la que passen els pescadors,estibadors,les tavernes,els ports,el mar i la seva bellesa.

Les meves imatges preferides;

..."Ballen les barques del port 

al ritme de les onades que tornen mortes de son, s’han escapat amb l’albada.

Enamorant horitzons, maregasses, nits tancades,les carícies dels timons i els plecs de la mar salada..."

..."I tornaran a brindar per trobar-se demà 

i plantar-li la cara,al petit Mediterrà que els tornarà a estimar refugiant-se a les cales..."

                                                    

Imatges meravelloses,brillants..plenes de poesia i a l'hora realisme.

I si la lletra és intimista i poètica la preciosa melodia que l'embolcalla ens fa somniar cada cop que l'escoltem.

La melodia de Les Ferides dels Hams és lluminosa

romàntica,dolça,somniadora,enamorada..una melodia que arrabassa com poques i sap acompanyar-nos tot passejant

per la vora del mar,pel port i l'escullera desvetllant en cada nota emocions i somnis.

Aquest valset mariner,amb olor de mar i taverna,és per mi un clàssic en el seu estil i amb Mirada Blava comparteix la melodia més preciosa,vibrant i que més m'enamora en un vals. 

He triat la versió del grup La Taverna de Sant Feliu de Guixols,per què l'interpreten amb acordió i

li dona aquest aire dolç,nostàlgic i mariner que m'encanta.

          

Un valset inoblidable...   

Anna Maria Esther     

                                                                             

                                         FLAMA D'AMOR

Deixava trist aquell meu carrer empedrat,on de vailet jo havia après a jugar.
records d'infància de la mare al replà,
temps feliç...temps de llibertat...

Sense adonar-me i amb el breu pas dels anys,

vaig festejar-te estel del dia, flor de felicitat...
però els temps de lluita, els temps de guerra no es feren esperar

i a ultramar un trist dia vaig marxar.

Lluny d'aquí, defugint tota angoixa i dolor,

temps de pau i esperança de poder tornar...

penso en tu i en els dies que vam compartir,
ets en mi.... com l'alè del record.

Ara escric dibuixant-te en un cel ple d'estels, (en un cel ple d'estels i d'amor),
quieta nit que em duu el teu darrer bes tan somniat...

flama d'amor...que il·lumina el silenci i el mar..

sent en tu el batec del meu cor.
Sentiments i ànima ara lluny del meu món

i en la nostàlgia m'acompanyes, oh llar del meu bressol.
fins la distància he cregut vèncer imaginant mar enllà,
somnis d'amor,nina estimada,al teu costat...

Lluny d'aquí,defugint...

Flama d'amor...et prometo el meu cor

                               LLetra i música:Ferràn Garcia

       

                         Cd, Mirada Blava (2008),grup La Taverna

                                                                 (vegeu Discos i Llibres)

            

Flama d'Amor és una meravellosa cançó d'amor,entrega i nostàlgia.El seu autor,Ferràn Garcia,ens sol a presentar una visió molt intimista i profunda en tots els

seus poemes musicats.

Pensaments,reflexions,emocions expressades en delicades paraules i imatges,amarades de poesia.

Flama d'Amor ens parla dels records d'infantesa i d'amor d'un jove obligat a partir a la guerra d'ultramar...

recomfortat amb les tendres imatges de la seva llar i de la nina que hi va deixar i que l'acompanya en la màgica visió dels estels i del mar com "l'alé del record".

Tota la tendresa i poesia de la lletra es reflexa en la meravellosa melodia que l'acompanya.

Una melodia nostàlgica i somniadora que en la tornada, "lluny d'aquí defugint tot angoixa i dolor..." es torna 

vibrant i dolçament romàntica i que particularment em desperta un sentiment especial,una emoció que, com vaig 
compartir en la presentació de Enyorança, m'el desperten també Bolenera,
Mar Endins,Al Pirata Joan Torrelles i Gavina Bonica...
melodies que ens porten més enllà..

Una cançó bella en essència per enriquir els esplèndids títols

 de l'havanera romàntica catalana.

Un somni....

Anna Maria Esther

                                                       

..ara escric dibuixant-te en un cel ple d'estels i d'amor,

quieta nit que em duu el teu darrer bes tan somniat...

    .....flama d'amor que il.lumina el silenci i el mar,sento en tu el batec del meu cor....

 LLUNA PLENA

         Com és que els vells pescadors 

no moren dins de la barca

a l'hora de la foscor

besa la llum de l'albada,

dient: "Adéu a la mar,

esculls,desitjos i lloses,

en terra poden quedar

pensaments que facin nosa".

No t'en vagis encara company,

poc a poc cantarem la darrera,

lentament retardant el compàs,

tanmateix ja ningú ens espera,

i després baixarem cap el port,

voltejant pas  a pas la vorera,

obrirem el calaix dels records,

sols els bons,els  dolents,deixen pena.

Però deixem que el destí

sigui qui mani la vela,

cantem les nostres cançons

amb la veu plena i serena.

Avui segur que,tampoc,

la sort ens dóna l'esquena,

l'oratge ve de xaloc,

i fa nit de lluna plena.

No t'en vagis encara company,

poc a poc cantarem la darrera...

No t'en vagis encra company,

que hi ha nit d'esclatant lluna plena.

                                                                                     Lletra: Tòfol Mus

                                                                                     Música: Josep Bastons

                                                            

                                                                         Cd; Puros Habaneros,grup Barca de Mitjana

         
                                                                                                    (vegeu Discos i LLibres)

                                                     

                  LLuna Plena és una de les meves havaneres preferides del poeta menorquí Tòfol Mus.

     Ens parla d'un dels temes més bonics i presents en les havaneres i cançons marineres;la nostàlgia,l'enyorament dels pescadors que ja s'han fet ja vellets per anar a pescar deixant darrera seu

tot un món preciós amarat de records,de vivències dolces,tristes i dures però sempre estimades que els acompanyaran deixant una profunda empremta,cada dia i cada moment de les seves vides.

La vida compartida amb el mar és massa bonica per ser oblidada i els vells pescadors recorren els carrers dels seus pobles mariners,arribant al port on es retroben amb tots els seus objectes estimats;les barques,les xarxes....allà es reuniran amb els companys i parlaran o simplement s'ompliran els ulls de mar en silenci  recordant   

i enyorant els dies passats.

Una havanera amb una forta càrrega de sentiment, emoció i nostàlgia expressades amb les paraules del preciós poema i la bonica melodia que l'acompanya.

Una esplèndida  mostra de l'havanera d'enyor que ens captiva i commou portant-nos sempre olor de mar i deixant-nos un sentit record per la gent del mar.
Desitjo que gaudiu de la magnifica interpretació que en fa
Barca de Mitjana de Premià de Mar.

Anna Maria Esther            

....no t'en vagis encara company

....que hi ha nit d'esclatant lluna plena.

                            PENSANT EN TU

                         Pensant en tu

                         qualsevol dia gris

                         pot ser de mil colors

                         pensant en tu...

                         Pensant en tu

                         qualsevol dia trist

                         pot ser un dia feliç

                         pensant en tu...

                         Què en vas donar

                         que amb el món a la mà

                         només faig que pensar

                         en tu i en ningú. 

                         Demano a Déu

                         que em vingui a buscar

                         si és que no et vol tornar

                         al meu costat.

                        No sé ni quan

                        ni com,ni on serà

                        però sé que em trobarà

                        pensant en tu...

                        Somniant en tu

                        s'em fa curta la nit

                        pres de tant dolç neguit

                        somniant en tu..  

                     Somniant en tu
                    ja no vull despertar
                              per poder continuar
                somniant en tu.

                        Què en vas donar

                        que amb el món a la mà

                        només faig que somniar

                        en tu o en ningú.

                        Demano a Déu 

                        que em vingui a buscar

                        si és que no et vol tornar 

                        al meu costat.

                       No sé ni quan

                       ni com ni on serà

                       però sé que em trobarà

                       somniant...

                       o pensant... en tu .

                                       Lletra i música:Antoni Mas

                                               Cd;Entre Dones,grup Port Bo,2010
                                                                  (vegeu Discos i Llibres)
      Laura Herrera i grup Port Bo

 

 

                                                                               

                       Pensant en Tu,és una obra mestra de l'havanera romàntica catalana actual amb Pensaments (Casanovas-Mas),Ulls Verds (Servià-Viladesau) i Dels Teus Ulls Una Mirada (popular).

Tres títols que defineixen l'havanera romàntica catalana en la seva vessant d'amor idealista recordant la

poesia clàssica del moviment romàntic.

        Totes tres comparteixen els trets comuns presents en els poemes romàntics del segle XIX;

          el cant a l'amor sublim,idealista,sovint inabastable...apassionat i seré a la vegada,dolç i tendre però

també exaltat...un amor poètic per excel.lència.

            Totes quatre havaneres ens parlen d'un amor que arrebassa,que tot ho omple,i tot ho espera per què ...tot ho dóna i prefereix morir i estimar eternament abans que ser

oblidat.

Uns ulls de mirada tendra...uns ulls que encengueren una flama...un somriure jugant en el pensament...un no sé que em vas donar...tot allò que fa encendre l'espurna d'un amor dolç,tendre,profund i inoblidable.

Imatges poètiques plenes de bellesa,que canten a l'estimada

que tot ho significa,que tot ho inspira i tot ho promet però a qui mai se li han robat ni un sol bes (Pensaments),que fa de la vida un cruel turment (Dels Teus Ulls una Mirada),que té uns ulls verds de mirada tendra que no es poden aconseguir (Ulls Verds) i que fa demanar a Déu que el vingui a buscar si no pot ser al seu costat (Pensant en Tu).

Embolcallades per dolces i suaus melodies que expressen

tota la tendresa i sentiment de les seves lletres,aquestes quatre havaneres són una joia de l'havanera catalana romàntica.

Interpretada en la preciosa veu de la Laura Herrera,acompanyada per en Mineu,en Fonsu i en Carles i les suggerents notes del saxo d'en Pep Poblet,aquesta peça lletra i música de l'Antoni Mas, ens commou per la seva poesia i la seva dolcissima melodia.

Una havanera amb classe que us captivarà.

Anna Maria Esther

                      Pensant en tu qualsevol dia gris...

                    ...potser de mil colors pensant en tu...