LA BARQUETA
De Garbí lo vent avança,
ja s'atansa cap al mar
la barqueta aparellada, ben està
sí ben està.
Ja les ones ondulant-se,
a la platja van lliscant,
la barqueta ens espera,
salteu nines i endins va,
al mar al mar,al mar al mar...
Dins la barqueta amb tu aniria
balancejant-nos en mig del mar,
la brisa dolça de marinada,
la nostra barca farà gronxar,
anem remant, anem remant
l'aigua tallant, l'aigua tallant
vés-me escoltant...
Nineta de ma vida,
tu sols ets mon tresor,
la imatge que jo estimo,
regala'm una flor.
La flor que vull donar-te,
amor meu del meu amor,
la flor que jo et regalo,
va junt amb lo meu cor,
sí amb lo meu cor,
amb lo meu cor.
tu sols ets mon tresor,
la imatge que jo estimo,
regala'm una flor.
La flor que vull donar-te,
amor meu del meu amor,
la flor que jo et regalo,
va junt amb lo meu cor,
sí amb lo meu cor,
amb lo meu cor.
LLetra i Música:J.Bartomeus
CD,Heretatge,L'Empordanet,2006
(vegeu Discos i Llibres,Havaneroteca)
(vegeu Discos i Llibres,Havaneroteca)
lletreta senzilla,dolça i ingènua que simplement ens parla de l'alegria de compartir un passeig en barca amb l'estimada i d'un amor romàntic a l'estil purament clàssic oferint el símbol delicat d'una flor... promesa d'un amor etern i d'un cor enamorat.
La seva poesia la trobem en la senzillesa i romanticisme un xic infantil tant de la seva lletra com de la seva melodia.
Dins la barqueta amb tu aniria
balancejant-nos en mig del mar,
la brisa dolça de marinada,
la nostra barca farà gronxar,
anem remant, anem remant
l'aigua tallant, l'aigua tallant
vés-me escoltant...
balancejant-nos en mig del mar,
la brisa dolça de marinada,
la nostra barca farà gronxar,
anem remant, anem remant
l'aigua tallant, l'aigua tallant
vés-me escoltant...
Una de les primeres havaneres que vaig sentir de petita i que em porta bonics records...mai l'he oblidat i precisament per què era petita la vaig estimar i sentir propera...com ho sent una nena que imagina els primers contes romàntics a la vora del mar.
He triat la versió de l'Empordanet per què acompanyada de les esplèndides veus i interpretació musical em transmet un regust d'havanera antiga catalana.
Encisadora...tota una alegria de sentir!!!
Anna Maria Esther
tu ets el meu tresor,
la imatge que jo estimo,
regala'm una flor...
...La flor que vull donar-te,
amor meu del cor,
la flor que jo et regalo,
va junt amb el meu cor,
sí amb el meu cor,
amb el meu cor...
3 comentaris:
Gràcies Rosina,tu he posat però t'has de fer-ho amb el correu de google per què sino surt el meu nom.Fes-te un gmail i ho pots publicar no és dificil.petons.
Taens raó ja he fet el google.Has fet una presentació molt bonica i artistica com sempre.L'havanera però no és de les meves preferides,no la trobo gaire melodiosa però és en català i molt ben interpretada i és molt bonica la teva presentació.
M'anima llegir les lletres i escoltar les músiques amb les boniques fotos que hi poses.
Espero la propera.Una abraçada.
Rosina
Una cançó de sempre.Molt bonica i que agrada a totes les cantades.Un 10 la presentació Anna Maria.Amb molt bon gust i molt carinyo per aquest gènere que tan estimes.
Fins la propera!!! i la Gavina?? serà aviat?
Jaume
Publica un comentari a l'entrada