LLUNY DE LA MAR
UN RAIG DE CEL, FA ESCLATAR LA
PRIMAVERA A LA MAR
EL FARONER, OBRE LA FINESTRA DE BAT A
BAT
SA MIRADA PERDUDA EN L’OMBRA DE
LA CIUTAT
LLUNY DEL SEU PAISATGE, ON PONCELLEN
LLÀGRIMES... D’AIGUA DE MAR
RES NO ÉS, BEN MIRAT EL QUE SEMBLA
RES NO ÉS VERITAT O MENTIDA
RES NO ÉS I NAVEGA LA VIDA
RES NO ÉS COM ESTAR AL TEU COSTAT
RES NO ÉS BEN MIRAT EL QUE SEMBLA
RES NO ÉS VERITAT O MENTIDA
RES NO ÉS I NAVEGA LA VIDA
RES NO ÉS MILLOR QUE EL SOL IXENT.
UN RAIG DE CEL, FA ESCLATAR LA
PRIMAVERA A LA MAR
EL FORT BATEC, RESSONA EN L’ENYOR DEL
VELL FARONER
POC A POC, S’ENGRUNA S’AMARGA
SOLITUD
EN UN BANC DEL PARC ON SOMRIUEN
LLÀGRIMES .. D’AIGUA DE MAR.
LLetra:Miquel Espigulé
Música:Albert Prat
CD:LLuny de la Mar,2007
(vegeu Havaneroteca)
LLuny de la Mar és la perfecte unió d'una melodia encisadora i una lletra amarada de poesia que ens parla de la melangia,en la figura d'un vell faroner,de tots aquells que es troben lluny de la mar.
Qui potser millor que un faroner per comprendre i sentir el que significa tenir cada dia el ulls plens de mar,portar a cada pam de la pell i l'ànima el blau immens...
Tots els que vivim davant del mar el sentim nostre.
L'estimem com a un ésser viu,ens parla,i ens acompanya en cada un dels seus sons i moviments,en cada esclat de color de les seves aigues i ens sentim lligats a ell d'una manera profunda i transcendent.
Aquest sentiment és el que ens transmet l'autor de la lletra,Miquel Espigulé,en la figura de l'avi que va passar una part important de la seva vida en un far del qual,amb els anys, es va allunyar per viure en un altre indret lluny de la seva estimada,la mar.
Cada un dels seus versos traspua sentiment,poesia i una delicada nostàlgia en imatges precioses:
ON PONCELLEN LLÀGRIMES... D’AIGUA DE MAR..."
i la meravellosa melodia de l'Albert Prat,dolçament melangiosa, ens embolcalla fent més viu aquest sentiment
d'enyor,de bellesa i anhel pel que s'ha perdut i ja només és un record en els ulls i el cor...per què:
"RES NO ÉS COM ESTAR AL SEU COSTAT"
i res no és millor que contemplar el sol ixent emmirallat en el mar.
Una de les meves havaneres preferides i una obra mestre de l'havanera catalana.
Té tot allò que per mi ha de tenir una havanera en lletra i melodia:mar,dolcesa,melangia i sentiment.
Meravellosa...
Desitjo que us enamori tant com a mi.
Anna Maria Esther
"A vegades es viu la vellesa lluny del paisatge,de la gent i de la familia en el que hom ha crescut,treballat i estimat"
Miquel Espigulé
"Res no és millor que el sol ixent"
3 comentaris:
Ana Maria, et felicito per la descripció del tema..., fins i tot m'he emocionat amb els teus comentaris. petonets guapíssima!
Gràcies a vosaltres per enriquir el món de l'havanera amb temes tan meravellosos i amb el vostre bon fer com a grup.Una abraçada i agraeixo el vostre sincer suport a al meva feina.
Penso que el que estàs fent en aquest blog pel món de l'havanera és molt valuós i també vull resaltar el teu tracte envers les cançons i els seus interprets i autors sempre positiu,entusiasta i respectuós.
Aquesta cançó és molt bona tot i que poc coneguda.Com sempre en fas una esplèndia presentació.És un plaer visitar el teu blog.Endavant pe enhorabona.
Nando
Publica un comentari a l'entrada