al ritme de les onades que tornen mortes de son, s’han escapat amb l’albada.
Enamorant horitzons, maregasses, nits tancades,les carícies dels timons i els plecs de la mar salada.
S’aturen els pescadors amb les panxes desinflades,amb els batecs dins del cor i una il·lusió a les mirades.
A la taverna del coix amb el vi, la cansalada,les cerveses i els llardons donen aire als pulmons per cantar les tonades.
Que parlen dels oceans, dels peixos dels gavians,
de les nits més calmades.
De les ferides dels hams dels amics, dels germans de les noies somniades.
De les traïcions de tants vents mentre els escuradents trinxen a queixalades.
La gorra escup el serrell dels qui s’han deixat la pell travessant les matinades.
Entren els estibadors amb les esquenes suades,també xops els mocadors, les armilles empolsades.
Els caliquenyos premsats entre les dents escairades,les durícies a les mans,les barbes abandonades.
Entre els sons d’un acordió una dona para taules,el seu riure i l’aiguardent els deixa sense paraules.
Naufragis del pensament, pecats venials que s’avaren,conspiren els sentiments i les passions es disparen.
I tornaran a brindar per trobar-se demà
i plantar-li la cara,al petit Mediterrà que els tornarà a estimar refugiant-se a les cales.
Allunyats dels espigons cantaran les cançons més o menys afinades,per projectar vers l’espai entre un pinyol i un esglai l’emoció de les balades.
LLetra i música;Josep "Sé" Andújar
CD;De la Mar Tornaré
Grup La Taverna
(veure Discos i Llibres)
2 comentaris:
Aquesta melodia posa ales als peus!!!
és molt bona i també la lletra per què en Sé és molt bo escrivint lletres i posant sempre molt sentiment.
Pilar de Palafrugell
Un dels valsets més bonics i més mariners Anna Maria.
Publica un comentari a l'entrada