LLUNA PLENA

         Com és que els vells pescadors 

no moren dins de la barca

a l'hora de la foscor

besa la llum de l'albada,

dient: "Adéu a la mar,

esculls,desitjos i lloses,

en terra poden quedar

pensaments que facin nosa".

No t'en vagis encara company,

poc a poc cantarem la darrera,

lentament retardant el compàs,

tanmateix ja ningú ens espera,

i després baixarem cap el port,

voltejant pas  a pas la vorera,

obrirem el calaix dels records,

sols els bons,els  dolents,deixen pena.

Però deixem que el destí

sigui qui mani la vela,

cantem les nostres cançons

amb la veu plena i serena.

Avui segur que,tampoc,

la sort ens dóna l'esquena,

l'oratge ve de xaloc,

i fa nit de lluna plena.

No t'en vagis encara company,

poc a poc cantarem la darrera...

No t'en vagis encra company,

que hi ha nit d'esclatant lluna plena.

                                                                                     Lletra: Tòfol Mus

                                                                                     Música: Josep Bastons

                                                            

                                                                         Cd; Puros Habaneros,grup Barca de Mitjana

         
                                                                                                    (vegeu Discos i LLibres)

                                                     

                  LLuna Plena és una de les meves havaneres preferides del poeta menorquí Tòfol Mus.

     Ens parla d'un dels temes més bonics i presents en les havaneres i cançons marineres;la nostàlgia,l'enyorament dels pescadors que ja s'han fet ja vellets per anar a pescar deixant darrera seu

tot un món preciós amarat de records,de vivències dolces,tristes i dures però sempre estimades que els acompanyaran deixant una profunda empremta,cada dia i cada moment de les seves vides.

La vida compartida amb el mar és massa bonica per ser oblidada i els vells pescadors recorren els carrers dels seus pobles mariners,arribant al port on es retroben amb tots els seus objectes estimats;les barques,les xarxes....allà es reuniran amb els companys i parlaran o simplement s'ompliran els ulls de mar en silenci  recordant   

i enyorant els dies passats.

Una havanera amb una forta càrrega de sentiment, emoció i nostàlgia expressades amb les paraules del preciós poema i la bonica melodia que l'acompanya.

Una esplèndida  mostra de l'havanera d'enyor que ens captiva i commou portant-nos sempre olor de mar i deixant-nos un sentit record per la gent del mar.
Desitjo que gaudiu de la magnifica interpretació que en fa
Barca de Mitjana de Premià de Mar.

Anna Maria Esther            

....no t'en vagis encara company

....que hi ha nit d'esclatant lluna plena.